Per Xavier Batllés | humanisme emergent.org | Barcelona, 14 de gener de 2010
Amb aquest escrit pretenem abordar un tema particularment enfosquit i, al nostre entendre, cabdal en l’època que ens toca viure: la fe.
Sovint, quan uso aquesta paraula en els meus diàlegs amb persones de la nostra cultura, l’interlocutora o interlocutor em pregunta: –de quina fe parles? La meva resposta abreviadora acostuma a ser: –de la fe en l’ésser humà.
Però no per això perdo de vista que, més que probablement, la parauleta està constel·lada en el cap del meu interlocutor en l’àmbit cristià, des del qual s’ha pretès monopolitzar-ne l’accepció i referir-la exclusivament al seu déu. A més, venint del racionalisme del que encara estem impregnats, la suposada oposició entre fe i raó segueix actuant com a rerafons predialogal. Des del racionalisme, la fe quedava acusada i reduïda a credulitat.
L’extraordinari pensador contemporani Silo ens adverteix en el seu text El Paisatge Intern: Cada cop que algú parla de la “fe” em pregunto a què serveix això que s’enuncia. I més endavant: En dir: “La fe és útil!”, hauràs de molestar alguna oïda particularment sensible, però això no ha de preocupar-te ja que, aquest músic, si s’examina una mica, reconeixerà quan útil és també per a ell la fe, encara que provingui d’un instrument diferent al que tu toques.
L’aportació que considero imprescindible d’aquest autor en l’intent d’esclarir un punt de la nostra interioritat col·lectiva tan confús actualment com essencial, és la distinció entre fe ingènua, fe fanàtica i fe fonamentada. Sobre les dues primeres categories, diu: He vist la diferència que hi ha entre fe ingènua (també coneguda com “credulitat”) i aquella altra violenta i injustificada que dóna lloc al fanatisme. Cap de les dues és acceptable, ja que, mentre una obre la porta a l’accident, l’altra imposa el seu paisatge enfebrat. Per a acabar distingint: Que la fe sigui una creença, el fonament de la qual estigui en la seva utilitat per a la vida!
Tot aquest embolic històric, alhora basat en creences i visions arrelades i comunament acceptades en les èpoques que es succeeixen, gira al voltant del que va veient o no veient l’ésser humà, al voltant del que creu que se li va fent evident i que s’hi pot recolzar, o del que creu anar descobrint com a trampa perillosa. Avui, en el nostre grau de desenvolupament de consciència col·lectiva, sabem que per a poder millorar, la situació en que estem és un factor primordial en joc.
Des de determinada altra situació, jo podria escometre tal altre intent, ens diem calladament... Però també sabem a ciència certa que tot aquell paisatge de possibles millores, no és visualitzable des d’una situació que aparenta negar-les o que les oculta. Això, malhauradament, entén molt gent encara per “utopies”. Així que, per a anar endavant o millorar les nostres vides, necessitem despertar una fe en quelcom que no veiem encara, quan posem rumb cap a una situació a la que aspirem com a més favorable. Però efectivament aquesta fe és del tipus que estem en condicions de fonamentar, perquè sabem que des d’altres situacions més favorables, es visualitzen paisatges i horitzons més possibilitaris i més satisfactoris.
Com farem doncs aquesta operació abstractiva mental, en la qual deixem de representar-nos patidorament la impossible concreció del que ni tan sols sabem que voldríem, per a representar-nos un viatge cap a la illa de la Millor Situació, des de la qual visualitzarem noves i volgudes imatges, emocions, accions, relacions i possibilitats?
No cal ni dir que segueix estant en joc el que cadascú creu que és una “millor situació” per a ell i pels qui estima, i seguirem convivint, però amb tendència decreixent, al costat dels que afirmen que això passa per sortir de la crisi estructural, tot restablint un sistema anti-humà d’economia especulativa, o més a ras de terra, dels que creuen que els hauria de tocar la loteria per a començar a parlar de millores...
En síntesi, diria que començar a tractar-nos bé a nosaltres mateixes/os, passa per desitjar-nos sentidament la direcció cap a una millor situació, moviment pel qual només podrem usar un combustible: la fe. Al llarg del viatge hi haurà boira que dificultarà la visió, els vidres s’entelaran i les onades generaran dubtes, però sabem que a la illa de la Millor Situació hi fa bon temps, el sol il·lumina l’espai, i la visió clara permet endevinar a l’horitzó altres perfils d’illes i de continents...
No hay comentarios:
Publicar un comentario